Vinaròs o Vinagàs? Balanç d'una legislatura

Més enllà de les operacions “estètiques” on els caps de llista (hi ha hagut mai una dona com a cap de llista a Vinaròs?) apareixen amb el seu millor rostre, més enllà de les promeses que estos dies omplen els programes el•lectorals, més enllà de les paraules que a la fi són tan sols això, paraules, queda el balanç d’una legislatura (o de dues, si considerem Romeu & Balada com un tàndem d’un Ajuntament bicèfal, o bifàl•lic).
El balanç se pot fer de moltes maneres: lo que s’ha fet, lo que no s’ha fet, com s’ha fet lo que s’ha fet, perquè s’ha fet,…. Hi ha moltes maneres d’abordar-ho, considerant assumptes col•lectius o assumptes particulars.
Jo, en este cas, tinc una barreja de les dues coses. Per una banda, en lo particular, he de dir que la cosa ha anat fatal perquè en tota la legislatura no s’ha contractat la meua companyia d’espectacles, L’Udol Teatre, tot i ser una companyia resident a Vinaròs. Crec que és de justícia dir que després d’encapçalar les protestes contra la guerra d’Iraq, i la vinculació amb la mateixa del govern Aznar, l’ajuntament presidit per Jacinto Moliner continuà contractant-me. Això és així i punt.
En lo col•lectiu tampoc veig que haja anat molt millor. Suposo que per a molts i moltes l’obra magna de Romeu&Balada ha estat el nou Passeig. Per a mi no: “l’obra magna” de Romeu&Balada ha estat donar carta blanca al Projecte Castor. Sí, eixe gran dipòsit de gas que pràcticament tothom no n’ha sentit més que la propaganda feta per la mateixa empresa promotora, perquè així s’ha volgut des de l’ajuntament i així ho ha destacat la premsa local. Tot i que el Castor és molt més que això, però la informació no ha estat donada com correspondria. I així tenim un Vinaròs que s’ha converti en un Vinagàs: nou Passeig, terreny industrial a Les Soterranyes, un Vinalab (o Vinaròs Innova, o vés a saber què),…. gràcies a un Castor on el principal accionista és Florentino Pérez i que, de moment, sembla haver provocat una davallada en la pesca de la zona i l’afectació del gasoducte al costat del riu Sénia. En un futur ja vorem com va la cosa i els promesos llocs de treball que donarà (esperem que no sigan per a llimpiar un altre “txapapote”).

De màrtirs i pecats.

A Vinaròs se commemora el IV Centenari de l’Arribada de la Relíquia de Sant Sebastià amb gran fastuositat i la presència de primeres figures de l’escena internacional com Jordi Savall, Cesc Gelabert o el mateix Carles Santos. Com diu el Sr.Romeu “ens sentirem orgullosos de ser vinarossencs i vinarossenques”.
Tant de bo puguéssem estar igual d’orgullosos dels nostres representants polítics. Sí, perquè tot este desplegament de mitjans, recursos i energies per a mi té un sentit molt clar: els nostres polítics volen redimir els seus quantiosos pecats i regraciar-se amb les instàncies celestials. És el que tenen els catòlics: tals pecats, tants Parenostres i tants Avemaries.
Tan sols cal seguir un poc els camins per on discorre la vida política a Vinaròs per adonar-se’n que els nostres polítics continuament informen (o des-informen) de qüestions que no s’ajusten per a res a la realitat. Si tinguéssen un nas com el de Pinotxo sens dubte no faltaria matèria prima per a tota la indústria del moble.
Així, després de convertir Vinaròs en una ciutat caòtica amb la des-ordenació urbanística, amb greus deficiències d’equipaments i amb un manteniment lamentable en la neteja, conservació i millora de tota la qüestió pública, ara l’Ajuntament de Vinaròs hipoteca el futur de tot el territori donant via lliure al projecte Castor. Mentre, es continuen dilapidant recursos públics en “focs d’artifici” amb fort contingut populista però que ben poca cosa aporten a la convivència futura de la ciutat.
I amb la que està caient no tan sols necessitarem el suport de Sant Sebastià i de Sant ESCAL UGS sinó també, i sobretot, el de la Misericòrdia i el de tots els sants i santes haguts i per haver.
Entre les habituals mentides i demagògies dels partits que governen a Vinaròs (PSPV i PVI) vull remarcar un manifest que fa cosa d’un any signaven conjuntament amb altres entitats cíviques on s’acaba dient: “Estem en un estat democràtic que defensa el pensar i opinar lliurement i que està totalment en contra de posicionaments dictatorials i defensors de la repressió d’aquesta llibertat d’expressió i opinió defensats per la Constitució.”
Paraules “políticament correctes” (tot i que amb un redactat sospitós) que tampoc s’ajusten a la realitat de la nostra dinàmica local. Però d’això, en tot cas, en parlaré en un pròxim article.

Ètica i democràcia (2)

Ser crític hauria de ser natural en una democràcia. La crítica hauria de ser assumida pels poders públics com un dels valors fonamentals.
Ho diu la nostra Constitució (art.23): “Los ciudadanos tiene el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes”. No puc entendre la participació sense visió crítica.
Si som crítics amb l’acció d’un govern determinat, èticament també hem de ser crítics amb un govern d’un altre color polític. Ser crítics implica aprovar o desaprovar, i també tindre capacitat d’autocrítica, d’assumir i reconèixer els errors comesos.
De crítica entre els partits en veiem continuament. D’autocrítica no en veiem gens. La crítica partidista és així, moguda per conservar o per obtindre el poder. Però això no té res d’ètica.
La crítica valuosa per a millorar les nostres condicions de vida (això que diuen pretendre tots els aspirants a governar) és la crítica independent, la que no serveix a cap partidisme, siga aquest del tipus que siga.
Entenc ser crític com a ser honest. I d’honestedad no se’n veu molta en el món de la política: la corrupció i la mercadotècnia ho va impregnant tot, afavorint el servilisme i censurant la crítica que no interessa. Perquè ara i aquí hi ha censura (i molta autocensura): se’t silencia, no se’t publica, s’estableixen consignes (polítiques) per a no fer-te contractes, se’t judicialitza,… I l’altra cara de la moneda: afavorir als amiguets/tes.
Aleshores es pot pensar que la democràcia tan sols és un simulacre, una pantomima, i, com a Màtrix, el món on creus viure i el món real no ténen res a veure. I aquí l’ètica ja no hi juga cap paper.

Castor, projecte il·legal

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha emès durant el passat mes de juliol almenys tretze comunicats on es denuncien múltiples deficiències en la informació posada a exposició pública sobre el Projecte Castor d’emmagatzematge de gas. Tretze comunicats on la Plataforma va desgranant diferents legislacions incomplertes d’un Projecte on empresa promotora i Ajuntament de Vinaròs asseguren que “es complirà escrupulosament amb tota la legislació” i que “es tracta d’un projecte que no comportarà cap dany sinó tot el contrari: beneficis per al territori”.

Començava el juliol amb un nou periode d’al•legacions en base a la documentació que la Subdelegació del Govern a Castelló había traduït de l’anglès, idioma en que es presentà en un principi bona part del projecte. El més curiós és que no s’ha traduït tot sinó tan sols allò que “se ha considerado que podría ser relevante para la formulación de alegaciones”.
Així, anem comprovant com el procediment que se segueix i la documentació fins ara presentada per l’empresa ESCAL UGS sobre el Projecte Castor va infringint diferents legislacions regionals, nacionals i europees:
- Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
- Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.
- Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- Ley 9/1998, de 15 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Pesca Marítima.
- Directiva 92/43/CEE del Consell Europeu, de 21 de maig de 1992, sobre conservació d’hàbitats naturals, fauna i flora.
- Ley 34/2007, de 15 de novembre, sobre qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera.
- Ley 34/1998, de 7 d’octubre, del Sector de Hidrocarburs.
- Real Decreto 2994/1982 de 15 d’octubre, sobre restauració d’espais naturals afectats per activitats mineres.
- Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, sobre responsabilitat mediambiental.
- Ley 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Ley 4/1998, d’11 de juny, del
Patrimoni Cultural Valencià.
- Real Decreto 2857/1978, de 25 d’agost, pel que s’aprova el Reglamento General para el Régimen de la Minería.
- Ley 22/1988 de 28 de juliol, de Costas, sobre protecció i recuperació dels
recursos pesquers, i l’Ordre ARM/1995/2009, de 6 de juliol.
- Real Decreto 223/2008 de 15 de febrer sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en Líneas Eléctricas de Alta Tensión.
- Real Decreto 263/2008, de 22 de febrero.

Això pel que fa a lleis incomplertes i denunciades per la Plataforma durant el mes de juliol. Anteriorment han hagut altres denúncies, alguna de les quals ha donat origen a un expedient sancionador a la subcontrata que feia les cates marines.
Tot i així, la Ministra de Medi Ambient anunciava que la declaració d’impacte ambiental seria positiva, quan encara continuava obert el nou periode d’al•legacions i continuen sense resposta totes les al•legacions presentades anteriorment.
Curiosa manera de defensar la legalitat vigent.