EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR.

Estar o no estar per la cultura.

Pareix increïble que una ciutat com Vinaròs, que supera els 25.000 h. censats i que per la seua ubicació hauria de ser un referent per a una ample franja de territori, dispose d’una tan pobre infraestructura cultural.
El govern tripartit del municipi (és l’hora dels tripartits) pareix que pose fil a l’agulla i anuncia nous projectes que se suposa subsanaran eixe dèficit.
La nova biblioteca, pel que es diu, serà enguany una realitat. Com funcione la seua gestió i el que realment represente el projecte, ho descobrirem ben prompte.
També s’anuncia un “espai multiusos” a l’antic Campion (en contraprestació d’una torre de 23 plantes), però encara no s’ha concretat en què consistirà eixe projecte: Tindrà una adequaciò real com a teatre-auditori? Representarà la fi de la despesa municipal en lloguer de carpes?
Es parla de dit espai com una “ubicació cèntrica”. Algú pensa que és cèntric l’emplaçament?
Molt més cèntric seria la seua ubicació a l’antic escorxador (actualment magatzem municipal) que l’Ajuntament destina a infraestructura hotelera. Una destinació que se subratlla com a digne colofó del futur passeig marítim.
Particularment considero que seria molt més digna per a la nostra ciutat i els seus habitants que dit colofó al passeig fóra un teatre-auditori que rellancés l’activitat cultural a una ciutat on la cultura llanguideix.
Qualsevol altra ciutat, siga mirant cap al nord o mirant cap al sud, amb un artista de projecció internacional com és Carles Santos, ja fa temps disposaria d’un teatre-auditori amb les condicions òptimes com a sala d’espectacles.
O és que algú pensa que l’actual Auditori compleix eixa funció?
Si molta gent així ho pensa serà per falta d’informació i de referents.
A Benicarló mateix, el teatre-auditori disposa, amb diferència, de millors condicions (i a Benicarló ja porten temps plantejant-se el projecte de nou teatre).
I perquè l’Auditori de Benicarló disposa de millors condicions per a la programació d’espectacles? Anem a pams:
1.- El pati de butaques està en pendent, cosa que facilita la visió de la escena.
2.- La separació entre fileres de butaques és major i resulta més còmode per a l’espectador/a.
3.- L’aforament de la sala és el doble que a l’Auditori de Vinaròs.
4.- L’escenari disposa d’una entrada pel darrere, fet que facilita la càrrega/descàrrega del material dels espectacles.
5.- A Benicarló es disposa d’una infraestructura tècnica de focus, barres electrificades i de cortinatges. Això permet estalviar molts més recursos que a Vinaròs, on l’escenari està pràcticament “despullat” i cal “vestir-lo” per a cada espectacle.
6.- Des de fa un temps, l’Auditori de Benicarló disposa de cafeteria i els aseos estan situats en un lloc adient (a Vinaròs la ubicació és nefasta i de cafeteria...ni parlar-ne).

Per això, i per altres detalls, no deixa de sorprendre com molta gent es mostra conforme amb l’actual Auditori de Vinaròs. Però el balanç és més que lamentable, tot i les opinions que expressen els ciutadans:
L’Auditori de Vinaròs no ha consolidat un públic, tot al contrari, l’afluència als espectacles ha anat disminuint fins arribar a la situació actual en que, tot i les despeses que representa la programació d’espectacles (moltes vegades de primer nivell), la entrada és gratuïta i ni tan sols així s’aconsegueix omplir un aforament que no arriba a les dues-centes butaques.
Tan sols este fet ja demostra el fracàs de la “política cultural” de Vinaròs. Si és que els polítics s’han plantejat alguna “política cultural” que no siga la inèrcia més absoluta, els capricis i l’oportunisme, quan no l’apatia i el pur desinterès.
Entitats tan significatives culturalment com el Ball de Dimonis no arriben a tenir una comunicació, fluïda o no fluïda, amb els actuals “mandataris polítics”, segons es pot desprendre de comentaris d’alguns dels seus membres. (Actualment Ball de Dimonis es troben sense local i no pareix que l’Ajuntament haja pres cartes en l’assumpte)
Si això passa amb Ball de Dimonis, una entitat amb un llarg currículum d’actuacions al mateix Vinaròs (i últimament havien estat els responsables dels Nanos i Gegants, fins i tot tenint-los allotjats al seu local), que es pot dir d’altres entitats tan necessàries a Vinaròs per a les quals l’Ajuntament no ofereix cap mínima infraestructura per a que sigan possibles.
Continuant amb les comparacions amb Benicarló, allà hi trobem un Casal d’Entitats que almenys permet disposar d’un espai on reunir-se, tot i que siga compartit.
La conclusió a la que s’arriba és que aquesta realitat vinarossenca no és sinó el resultat d’un llarg historial de governs municipals amb una mancança ....patètica? ...decebedora? ....vergonyosa? ...d’una “sensibilitat cultural” que intentés donar resposta als greus dèficits que pateixen aquells ciutadans i ciutadanes preocupats pel tema (i que a la llarga, o a la curta, ha de patir qualsevol ciutadà).
La cultura, entesa en el seu sentit més ampli i profund, es converteix en un apèndix de determinat regidor o regidora que proposa i disposa de la forma més aleatòria i populista possible. I així, es dilapiden recursos municipals com si d’una gran falla es tractés.

Comentant tots aquests temes gairebé tinc la sensació d’adoptar el paper del xiquet del conte El Vestit Nou de l’Emperador, on davant la nuesa del monarca no pot sinó exclamar “- Però si va despullat!”.

Estar o no estar per la cultura. Quan se posarà fil a l’agulla de veritat?