Jornades Científiques sobre l’Energia Eòlica Offshore.

Amb molt d’encert l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha organitzat per aquesta tardor unes jornades on científics i representants d’organitzacions ecologistes i d’estaments oficials exposen els seus diferents punts de vista sobre l’actual model d’implantació de l’energia eòlica.

La segona d’eixes jornades, el passat 29 de setembre, va anar a càrrec de Sergi Saladie, geògraf de la Universitat Rovira i Virgili.

La seua exposició és molt clara i diríem que gens demagògica: les Terres de l’Ebre produeixen gairebé un 70 % de l’energia produïda a Catalunya mentre que tan sols en consumeixen un 13%. Amb l’actual Pla Eòlic encara s’aguditza més aquesta diferència.

Això no es correspon amb un desenvolupament racional de la producció d’energia (que hauria de ser el més a prop possible d’on es consumeix, l’àrea de Barcelona) ni es tradueix en riquesa per al territori (la Ribera d’Ebre té el PIB més alt de Catalunya i, en canvi, és la setena comarca més pobre pel que fa a la renta per càpita).

A més, els actuals projectes eòlics estan plantejats com a grans centrals instal·lades en zones rurals i/o espais naturals que poden veure de cop radicalment afectat el seu entorn i la seua economia, al tractar-se de zones on el turisme rural és un gran actiu.

Les Terres de l’Ebre, molt especialment la Terra Alta, i també la comarca d’Els Ports, a Castelló, són objecte de molts projectes que poden hipotecar el territori.

Pel que fa a les centrals offshore (properes a la costa), la gent de Vinaròs va haver de mobilitzar-se durant mesos per a que un gran macro-projecte fos desestimat pel Ministeri. Però altres localitats com Sant Carles de la Ràpita i L’Ametlla tenen sobre la taula projectes de centrals eòliques a les seues costes.

Anterior xerrada de Sergi Saladie a La Ràpita (ara fa prop d’un any):

http://mestralada.net/noticies/not63.htm

Projecte de cementiri nuclear a Tivissa.
ENRESA vol construir un cementiri nuclear centralitzat (Magatzem Temporal Centralitzat, ATC) per albergar els residus radioactius d'alta activitat generats per totes les centrals nuclears de l'estat espanyol.
Aquests residus comporten un alt nivell de radioactivitat que persisteix durant centenars de milers d'anys i el seu elevat potencial radiotòxic que suposa un greu problema ambiental, una amenaça per la salut pública, i que hipoteca dràsticament les nostres futures generacions.
Les estratègies d'ENRESA van encaminades a encoratjar, amb compensacions econòmiques (amb diner públic), als alcaldes dels municipis perquè s'ofereixin candidatures pel albergar el cementiri nuclear centralitzat.
Entenent que Catalunya, amb tres centrals nuclears en funcionament i una central nuclear en fase de desmantellament, ja ha hipotecat greument el seu futur, assumint els riscos potencials dels residus radioactius d'alta activitat des de l'inici del seu funcionament.

Visita guiada al jaciment pre-ibèric de Sant Jaume (Alcanar)

El passat diumenge 24 de setembre unes 150 persones van participar a la visita guiada al jaciment de Sant Jaume-Mas d’En Serra després de les excavacions que s’han fet aquest estiu per part d’un grup de treball de la Universitat de Barcelona.

Dos dels arqueòlegs mostraren els diferents espais on s’ha estat treballant darrerament i subratllaven la quantitat de restes d’envasos que s’hi han trobat, uns 25.000 fragments. S’han reconstruït unes 500 peces de ceràmica que, junt amb la quantitat de pesos de teler trobats, converteixen el jaciment de Sant Jaume en el més important de les cultures pre-ibèriques, o de la primera edat del ferro, a Catalunya.

Segons explicaren, les restes no ens parlen d’un poblat, com ho pot ser la Moleta del Remei, sinó d’una gran casa senyorial que devia pertànyer al cabdill de la zona, construïda cap el segle VII a.C. i abandonada violentament. La quantitat de restes trobades denoten un gran comerç amb els fenicis, principalment de vi, que aleshores era un producte exòtic i molt apreciat. El vi era transportat en grans àmfores fenícies fins a algun punt proper de la costa i després es carregava en burros.

Es veu que l’assentament, junt amb la Moleta i els de La Cogulla i la Ferradura, ja al terme d’Ulldecona, constituïen una mateixa entitat o estructura local. Tots quatre van ser víctimes d’algun atac, molt possiblement de poblats veïns. Totes les estances excavades mostren que van ser sistemàticament arrasades pel foc i els seus habitants segurament van ser morts o esclavitzats.

A partir d’aleshores l’assentament de Sant Jaume va restar abandonat, al contrari del poblat de la Moleta en el que es coneix com la seua segona fase.

Aznar per a Nobel de la Guerra.

"És molt interessant veure que al món islàmic molta gent reclama que el Papa demani perdó, però no sento que cap musulmà demani perdó per conquerir Espanya i quedar-s'hi vuit segles".

Eixes paraules d’Aznar reflecteixen la perversió de determinats líders polítics a l’hora d’aportar arguments de confrontació i absolutament allunyats del mínim de noció històrica i de diplomàcia que ha de tenir qualsevol polític que defense la democràcia.

La manipulació de la història és un fet recurrent dins de la política, portat a la màxima expressió per règims totalitaris i autàrquics, en aquest cas per qui ja va ser batejat en el seu moment com Jose Mari I.

A aquest individu, hereu del Cid Campeador (mercenari que en la dita Reconquesta va destacar-se per la seua crueltat), se li podria respondre de moltes maneres:

- Quin governant ha demanat perdó per quina cosa no ja referida a la història llunyana sinó a la història recent d’Espanya?

- Quin règim democràtic és capaç de continuar sense condemnar de forma rotunda i inequívoca un alçament militar i involucionista contra una República legalment constituïda i mantindre un estat repressiu i criminal durant 40 anys?

- I en tot cas, realment els segles de dominació àrab a la Península van representar un endarreriment en la nostra cultura o, molt al contrari, un enriquiment per tots els coneixements que aleshores aportaren tant des del punt de vista tècnic com artístic?

- Cal enderrocar l’Alhambra de Granada i la mesquita de Còrdova? Arrassar sínies, aljubs, sèquies, motes,... per a construir-hi noves urbanitzacions d’aparthotels?

I això ho diu Aznar després d’haver fet una conferència a l’Institut Hudson, a Washington. Com ell diu, a Europa hi ha "falta de lideratge". I a EE.UU. deu haver-hi vaga de professors.

I remata:

"Estem en guerra. Occident no va atacar l'islam, sinó que ens van atacar ells".

España, reserva espiritual de Occidente.

BRUTÍCIA, BRUTÍCIA I MÉS BRUTÍCIA.

Vinaròs és una ciutat bruta. El creixement i la remodel·lació de molts indrets de la ciutat no ve acompanyada per una cura pel que fa a manteniment i neteja. Que es posen voreres de marbre queda molt bonic per a la foto d’inauguració, però si no hi ha una neteja regular ens trobem amb voreres que fan fàstic de vore. I no em refereisc a passar tan sols la granera: la col·lecció de xiclets i altres materials que hi ha empastats han de tenir un altre tractament. I encara gràcies als comerciants que procuren mantenir el seu tros de vorera mínimament decent.

Vàries vegades m’ha sorprès la quantitat de porqueria que s’acumula a la Pl.Tarancon, un espai de “modernitat i cultura” (Fundació Caixa Vinaròs i Seu del Nord de la UJI) que es veu abocat a un procés de degradació no tan sols per les bretolades d’alguns joves que la freqüenten sinó per la deixadesa institucional pel que fa a la seua neteja bàsica.

Sí, Vinaròs és una ciutat bruta. I d’això en som tots responsables, començant pel govern municipal. Si els governants no en tenen cura, qui n’ha de tenir? La brutícia crida a la brutícia. Les papereres no abunden. Les campanyes institucionals, si n’hi ha, no compleixen el seu objectiu: com es pot sensibilitzar si no es dóna exemple.

I si el casc urbà està com està, imagineu-vos a les afores.

Als barrancs com el de la Barbiguera s’hi acumulen deixalles de tot tipus que a la pròxima riuada seran arrossegades al mar.

Ja es poden fer tots els Plans d’Excel·lència Turística que es vulguen i penjar no sé quantes banderes a la platja d’El Fortí: si no es té cura d’eixos temes ni serem excel·lents ni magnífics, serem marranos.

I el tema de la falta de depuradora, igual que a Benicarló i Peníscola, és un incompliment total de la legislació espanyola (localitats de 6.000 h. han de comptar amb depuradora) i de la normativa europea.

En definitiva, no sé de quin Pla d’Excel·lència ni de quines banderes em parlen.