Aznar per a Nobel de la Guerra.

"És molt interessant veure que al món islàmic molta gent reclama que el Papa demani perdó, però no sento que cap musulmà demani perdó per conquerir Espanya i quedar-s'hi vuit segles".

Eixes paraules d’Aznar reflecteixen la perversió de determinats líders polítics a l’hora d’aportar arguments de confrontació i absolutament allunyats del mínim de noció històrica i de diplomàcia que ha de tenir qualsevol polític que defense la democràcia.

La manipulació de la història és un fet recurrent dins de la política, portat a la màxima expressió per règims totalitaris i autàrquics, en aquest cas per qui ja va ser batejat en el seu moment com Jose Mari I.

A aquest individu, hereu del Cid Campeador (mercenari que en la dita Reconquesta va destacar-se per la seua crueltat), se li podria respondre de moltes maneres:

- Quin governant ha demanat perdó per quina cosa no ja referida a la història llunyana sinó a la història recent d’Espanya?

- Quin règim democràtic és capaç de continuar sense condemnar de forma rotunda i inequívoca un alçament militar i involucionista contra una República legalment constituïda i mantindre un estat repressiu i criminal durant 40 anys?

- I en tot cas, realment els segles de dominació àrab a la Península van representar un endarreriment en la nostra cultura o, molt al contrari, un enriquiment per tots els coneixements que aleshores aportaren tant des del punt de vista tècnic com artístic?

- Cal enderrocar l’Alhambra de Granada i la mesquita de Còrdova? Arrassar sínies, aljubs, sèquies, motes,... per a construir-hi noves urbanitzacions d’aparthotels?

I això ho diu Aznar després d’haver fet una conferència a l’Institut Hudson, a Washington. Com ell diu, a Europa hi ha "falta de lideratge". I a EE.UU. deu haver-hi vaga de professors.

I remata:

"Estem en guerra. Occident no va atacar l'islam, sinó que ens van atacar ells".

España, reserva espiritual de Occidente.