Teatre a Vinaròs ????

El passat dijous, 5 d’octubre, es presentava a Vinaròs el muntatge “La carícia de Déu, Rwanda 1994”, de la companyia La Hongaresa.

L’espectacle documentava de forma austera però efectiva la situació viscuda a Rwanda entre tutsis i hutus l’any 1993 a partir de la situació viscuda per qui comandava les forces d’interposició de l’ONU per a evitar el genocidi que s’anunciava entre les dues comunitats ètniques.

Com diu el programa de mà: “...l’obra posa en relleu la hipocresia i la desídia de Nacions Unides a l’hora d’aturar eixa barbàrie...”

L’assistència de públic a l’Auditori de Vinaròs va ser d’una trentena d’espectadors.

Efectivament, alguna cosa no funciona a Vinaròs. “Alguna cosa fa olor a podrit...” que diria el príncep Hamlet.

Però quin és el problema? Us donem a escollir vàries respostes:

- La programació teatral no interessa.

- La gent no sabia que hi havia teatre.

- Els fets de Rwanda són coses de negres.

- El dijous és mal dia.

Jo personalment afegiria una raó essencial:

- Com puc tenir ganes d’anar al teatre si he de sentir-me incòmode per les condicions lamentables de l’Auditori de Vinaròs i no podré assaborir allò que se m’ofereix?

Ja ho he manifestat altres vegades, l’Auditori és un equipament absolutament desfasat que ni tan sols s’ha condicionat mínimament per a donar a les companyies que ens visiten un espai prou digne amb les condicions indispensables de representació.

Si Vinaròs no té ni depuradora d’aigües residuals com ha de tenir un auditori en condicions?

En eixe estat de coses qualsevol pot sentir-se “un excrement” del País Valencià, i no li faltaran raons.

I quan dic qualsevol em referisc a totes les persones que volen anar més enllà de la pura, dura i depredadora supervivència. I eixes persones són el públic potencial de teatre.