El 2n. Aplec del Sénia s’ha celebrat a Alcanar.

Aquesta segona edició de l’Aplec del Sénia ha tingut com a lema “2006 contra l’especulació” amb un programa de tres dies d’activitats (mostra d’entitats, menjars populars, jocs infantils, xerrades, grafittis,...), amb una zona d’acampada i un gran esforç organitzatiu que enguany ha comptat amb el suport de l’Ajuntament d’Alcanar després de no obtenir-se unes condicions mínimament satisfactòries de l’Ajuntament de Vinaròs (on s’havia fet la primera edició).

Gent d’arreu del territori del Sénia, i de molt més enllà, han assistit als actes d’aquest Aplec que reivindica una comarca natural vertebrada i no dividida pel riu Sénia (actual frontera administrativa entre Catalunya i el País Valencià).

El Centre Cívic d’Alcanar acollia les dos nits de concerts de rock amb una gran qualitat dels grups programats i amb el suport tècnic de la gent de Propaganda Pel Fet que van saber traure un so més que acceptable d’un recinte amb difícils condicions acústiques.

Del divendres 13 d’octubre destacar la banda de Pepet i Marieta que amb la seua mescla de ritmes i la força comunicativa que destil·la el cantant, Josep Bordes, van elevar el voltatge de la nit. La intensitat que per moments va assolir el seu concert pot portar a qualificar-lo com a “Manu Chao de les Terres de l’Ebre” o “de les Terres del Sénia” (de fet el grup aplega components de banda i banda del riu): un cantant sense complexos que sap trencar barreres i amb el recolzament d’una gran banda capaç de portar la festa allà on siga. També molt remarcable el concert d’Sva-ters, amb el seu repertori skatalític que va superar el repte de succeir a la gent de Pepet i Marieta. Completaven el cartell de la nit Aluminosis, demostrant este grup de La Jana perquè són presents a multitud de concerts, i el punk-rock de Lendakaris Muertos.

Del dissabte 14 d’octubre destaca el concert de Boikot però també el de Revolta 21 i el death-metal dels vinarossencs Hellnoise que presentaven el seu primer CD “La Sangre de tus Miedos”. Completaven el cartell de la nit els Burman Flash.

Felicitar a tota l’organització pel seu magnífic treball realitzat de forma totalment voluntària i a l’Ajuntament d’Alcanar per donar-los suport, fent possible que molts canareus i canareves, junt amb gent vinguda d’arreu, hajan pogut gaudir de tres dies intensos, plens d’activitats de tot tipus, festa i reivindicació. Per molts anys.

Per a més informació:

http://www.aplecdelsenia.com/

Fotos a:

www.mestralada.net/agenda/alcanar_2aplec_1.htm

Teatre a Vinaròs ????

El passat dijous, 5 d’octubre, es presentava a Vinaròs el muntatge “La carícia de Déu, Rwanda 1994”, de la companyia La Hongaresa.

L’espectacle documentava de forma austera però efectiva la situació viscuda a Rwanda entre tutsis i hutus l’any 1993 a partir de la situació viscuda per qui comandava les forces d’interposició de l’ONU per a evitar el genocidi que s’anunciava entre les dues comunitats ètniques.

Com diu el programa de mà: “...l’obra posa en relleu la hipocresia i la desídia de Nacions Unides a l’hora d’aturar eixa barbàrie...”

L’assistència de públic a l’Auditori de Vinaròs va ser d’una trentena d’espectadors.

Efectivament, alguna cosa no funciona a Vinaròs. “Alguna cosa fa olor a podrit...” que diria el príncep Hamlet.

Però quin és el problema? Us donem a escollir vàries respostes:

- La programació teatral no interessa.

- La gent no sabia que hi havia teatre.

- Els fets de Rwanda són coses de negres.

- El dijous és mal dia.

Jo personalment afegiria una raó essencial:

- Com puc tenir ganes d’anar al teatre si he de sentir-me incòmode per les condicions lamentables de l’Auditori de Vinaròs i no podré assaborir allò que se m’ofereix?

Ja ho he manifestat altres vegades, l’Auditori és un equipament absolutament desfasat que ni tan sols s’ha condicionat mínimament per a donar a les companyies que ens visiten un espai prou digne amb les condicions indispensables de representació.

Si Vinaròs no té ni depuradora d’aigües residuals com ha de tenir un auditori en condicions?

En eixe estat de coses qualsevol pot sentir-se “un excrement” del País Valencià, i no li faltaran raons.

I quan dic qualsevol em referisc a totes les persones que volen anar més enllà de la pura, dura i depredadora supervivència. I eixes persones són el públic potencial de teatre.