Deficiències catalanes.

Molta gent pensa que el riu Sénia marca una línea divisòria sobretot pel que fa a la qualitat dels serveïs als ciutadans, posant la part catalana molt per sobre de la part valenciana. Però tot és relatiu. Dins d'este territori comú hi ha dos móns diferents, cadascún amb els seus pros i els seus contres.
Catalunya té alguns serveïs molt bons i altres que són un desastre. Per exemple, la sanitat.
I parlo per pròpia experiència.
Com a veí d'Alcanar, per a fer-me un TAC i ser visitat per un metge maxil·lofacial he hagut de fer fins a cinc viatges a l'hospital Joan XXIII de Tarragona. Cent-quinze quilòmetres de distància.
Com a veí de Vinaròs puc fer-me un TAC al mateix hospital de Vinaròs.
Com a veí d'Alcanar he d'esperar des de juliol del 2006 a que em donen visita a Tortosa en cirurgia vascular. Com a veí de Vinaròs, a les dues setmanes de fer-me el volant ja em donen hora amb un cirurgià de l'hospital.
Vinaròs i Alcanar estan separats per uns sis quilòmetres. Però entre ells hi ha el riu Sénia. I la sanitat d'un i altre són "dos móns paral·lels que mai arriben a trobar-se". O siga, dos serveïs sanitaris sense punts de connexió. Un millor, l'altre fatal. Però és clar, és la meua experiència.
Un altre cas: els jutjats.
A Catalunya tinc una causa pendent de judici des del 2004 i que està "bloquejada" als jutjats de Mollet del Vallès a saber fins quan. Per a diferents tramitacions m'he de desplaçar a Amposta, a uns vint-i-cinc quilòmetres d'Alcanar, quan a Vinaròs hi ha un magnífic Palau de Justícia. "Dos móns paral·lels" més.
Saturació de la Justícia, serveïs mèdics inexistents,... Oh, Catalunya! Exclamen els que es pensen privilegiats o els que "pateixen" realitats diferents.
Però com a ciutadà de frontera, perquè el riu Sénia és això, una frontera administrativa entre altres coses, penso que els polítics d'una i altra banda haurien de fer molt més per trobar solucions a estas situacions que afecten "realment" als ciutadans si no volen donar la sensació de defensar cadascún, valencians i també catalans, el seu "coto particular".