En el seu moment vaig manifestar-me clarament, i visiblement, contra l’ocupació militar d’Iraq amb la complicitat del govern Aznar. Per a qui no ho sàpiga o ja no ho recorde, vaig ser una peça clau a totes les concentracions que es van fer a Vinaròs contra eixa ocupació.
No dubto que d’això en van traure rèdit polític algunes forces que aleshores estaven a l’oposició tot i que particularment no em movia cap interés partidista. Des d'aleshores he anat expressant-me sobre diferents qüestions amb millor o pitjor fortuna per a ser publicat als mitjans de comunicació locals.
Ara intento fer un balanç del que ha estat la legislatura que ara acaba. Les meues motivacions són les mateixes que quan cridava "No a la guerra": una societat més justa, amb més oportunitats, amb més recursos, amb millors serveis,... amb més participació i amb més esperit crític. Perquè és així com es construeix una societat veritablement democràtica, i el demés són llegats de les societats caciquils i obscurantistes de segles anteriors.
Ara el món té nous reptes que tots i totes hem d'afrontar, i cal que cadascú pose el seu granet d'arena. No esperar a que ens diguen el que hem de fer sinó també dir el que pensem que s'hauria de fer. Però anem als fets.
Vaig fent la llista del que ha passat (el que he vist o he pogut saber) estos darrers quatre anys, independentment de la implicació que hi puga haver tingut l’equip de govern:
- Com a novetat, una nova regidoria, Participació Ciutadana. Tot i que amb molts pocs recursos i sense cap intencionalitat d’implicar la ciutadania en l’acció de govern. A este respecte més aviat sóc de l’opinió que s’ha governat d’esquena als ciutadans i a favor dels interessos immobiliaris. De fet, l’augment d’immobiliàries a Vinaròs ha estat espectacular.
- L’equip de govern estableix l’estratègia de la permuta: es dóna uns beneficis als constructors a canvi de la construcció o millora d’equipaments públics.
- Es construeixen nous edificis amb una altura sobredimensionada a l’entorn on s’ubiquen. Un dels exemples més flagrants és l’edifici Miralles, al C/Pilar. Però no és l’únic. Les dimensions de molts nous edificis i projectes no es corresponen, si parlem de sostenibilitat i de calitat de vida, a l’amplada dels carrers i a l’altura dels habitatges veïns.
- Això és especialment greu perquè hipoteca el futur de Vinaròs i el condemna a augmentar els greus problemes de trànsit que ja pateix, a banda del perjudici per a les persones que viuen o són properes a estos edificis.
- S’inaugura el nou macro-centre comercial Carrefour amb la presència de l’ajuntament “en pleno”. Carrefour, tot i que amb accessos deficients, es constitueix en un gran pol d’atracció i en el passatemps preferit de moltes famílies. El petit comerç en pateix les conseqüències.
- Com a nou equipament públic, la biblioteca: inaugurada sense llibres i amb l’entrega de la medalla d’or de la ciutat al gerent de la immobiliària que l’ha construïda. Més endavant la biblioteca patirà una inundació, ara sí amb llibres, molt probablement deguda a deficiències en la instal·lació d’aigua.
- El primer any de legislatura s’organitza l’Arock Abanda, un concurs de rock en diferents modalitats. És tot un èxit d’organització i d’assistència. Els anys següents deixa de fer-se: l’Ajuntament vol imposar determinats grups i acusa a altres organitzadors-colaboradors de defensar beneficis privats.
- Es crea el Casal Jove, més com una imposició que pel desig d’habilitar uns espais, tot i que limitats, que oferiscan serveis als jóvens. L’activitat del Casal és pràcticament nul·la.
- Continua existint la mateixa precarietat en les instal·lacions de l’Auditori (referides detalladament en escrits anteriors) i precarietat de públic assistent als espectacles, públic que per altra banda tampoc es fidelitza fent-nos arribar informació de les activitats culturals (veges el servei “El Pregoner” de l’Ajuntament de Benicarló).
- Tot i la manca d'espai per a moltes entitats locals, la Casa del Mar continua sent un espai infrautilitzat que tan sols es contempla com a futura comissaria de policia.
- Es continua llogant equipament per a tot tipus d’activitats en comptes d’optar per la compra de materials que podrien ser amortitzats en un breu plaç de temps.
.......
Hi ha moltes més coses que podeu anar afegint amb els vostres comentaris.