Fa poc es publicava a Vinaròs una entrevista amb el seu alcalde Jordi Romeu on declara, entre altres qüestions, el següent sobre el projecte Castor d’emmagatzematge de gas, responent a la pregunta de si és inevitable o realment necessari:
”Les dos coses, per aquest motiu l’Equip de Govern ha tingut un posicionament clar des del primer moment, sempre que no perjudiqués a ningú. Vinaròs sempre ha sigut un poble solidari i així ho ha demostrat quan va instal·lar la cimentera o es va explotar el pou petrolífer davant la nostra costa. Ara estem davant d’un projecte segur i que pot reportar beneficis econòmics a Vinaròs, llocs de treball per als vinarossencs i pot convertir-se en el motor del rellançament industrial de la nostra ciutat, així com també del seu port.”
Davant d’esta afirmació caldria tindre present algunes qüestions importants:
- Encara no existeix cap informe que garantisca la seguretat del projecte Castor. És més, encara no hi ha oficialment projecte, ja que està pendent de publicació al BOE de la nova ubicació de la planta regasificadora. Bé és cert que des del Ministeri tampoc sembla reclamar-se les mesures de seguretat i de desenvolupament que un projecte d’estes característiques mereixeria atendre.
- De tal manera, es dóna carta blanca a la informació facilitada per la mateixa empresa impulsora del Projecte Castor, Escal UGS, sense esperar a més informes d’un projecte encara per completar.
- No existeix consens entre tot el territori. És més, ni tan sols són considerats com a part afectada pobles veïns al projecte. Per tant, quan Romeu parla de que Vinaròs ha estat sempre un poble solidari caldria preguntar-se: solidari amb qui? Amb el Ministeri? Amb l’empresa promotora?
- I si és així de “solidari” amb els interessos qualificats de “interessos generals” ¿perquè es rebutja des de l’Ajuntament el projecte de parc eòlic marí davant les costes de Vinaròs?
- El projecte de parc eòlic va provocar una intensa campanya de sensibilització ciutadana impulsada per diversos sectors, conseguint més de vint mil signatures de rebuig que no han estat suficients, pel que es veu en el Pla Nacional Eòlic, per a impossibilitar la seua implantació.
- En el cas del Castor s’ha evitat qualsevol debat públic intentant silenciar la Plataforma opositora i mantenint a determinats sectors socials en una actitut ambivalent pels suposats beneficis que el projecte reportarà a Vinaròs.
- Cal reconèixer que Jordi Romeu sí que tenia una actitut prou “solidària” quan una ministra del govern Aznar, en plena pre-campanya d’unes eleccions que donarien el triomf a Zapatero, va vindre a posar la primera pedra del projecte de trasvasament de l’Ebre. Aleshores van aparèixer afirmacions de Romeu en la premsa local on manifestava la imminència del trasvasament i la suposada inutilitat de oposar-s’hi.
- L’Ajuntament de Vinaròs, comandat en les dues últimes legislatures pel tàndem Romeu-Balada, està impulsant un gran nombre de projectes privats i públics dins del que és la política del ciment o del totxo, la qual sens dubte reporta considerables beneficis a algunes empreses i particulars però que des del punt de vista del benefici al conjunt de la ciutadania són més que dubtosos, hipotecant el futur de Vinaròs amb un urbanisme qualificable de salvatge i insostenible.
- Els deliris polítics a Vinaròs projecten un creixement de població exorbitat que aguditzarà encara més la precarietat de serveis i d’infraestructures a la població: manca de serveis sanitaris, d’escoles, de xarxa viària, deficiències dels serveis assistencials i d’interacció social,... donant com a resultat una ciutat caòtica on els accidents, la violència i la brutícia són el pa de cada dia.
Enfront de tot això, Jordi Romeu sembla contemplar tan sols les mesures policials:
“Vinaròs està treballant des de fa tres anys en la comissaria de policia, tasca que no resulta gens fàcil, però en l’últim ple municipal ja podem cedir els terrenys i el procés de la seua implantació és imparable. L’Equip de Govern ha augmentat el nombre de policies locals i continuarà en aquesta línia. Això és una prova que volem una ciutat segura.”
Tot i que la socialdemocràcia que ell diu representar està revestida pels valors més dignes i sublims:
“…en tot el món el discurs polític per la pau, la solidaritat, les polítiques mediambientals i la igualtat continuen estan plenament vigents.”
Però no n’hi ha prou amb “discursos polítics” i/o maquillatges de bones intencions. Calen fets, i cada vegada més.
Recordem la vella màxima “Per les seues obres els coneixeràs”.
