COMENTARIS DE LA MANIFESTACIÓ CONTRA EL CASTOR A VINARÒS

És curiós com diferents mitjans informatius, locals o de més gran abast, han informat de la manifestació del passat 28 de juny a Vinaròs i les dades que en donen.

Primer per les xifres d’assisténcia. Per a la gran majoria de mitjans la xifra donada com a bona és la d’unes 600 persones (quantificació feta per la policia local de Vinaròs). La quantificació feta per la Plataforma Pel Sénia és d’unes 1500 persones. Lo llògic i normal en una publicació periodística seria mantindre les dues xifres citant la seua procedència. Sorprèn que això no sigui així.

Després trobem molts mitjans que encara demostren tindre menys criteri periodístic quant ni tan sols saben el nom de l’entitat convocant. En trobem que es refereixen a Terres del Sénia com a nom de l’entitat, algú confon la Plataforma Pel Sénia (el nom complert és Plataforma Ciutadana per a la Defensa de les Terres del Sénia, PCDTS) amb la Plataforma per la Defensa de l’Ebre, PDE.

Pel que fa a la procedència dels manifestants, la majoria de mitjans minimitzen la gent d’altres pobles del Sénia que no siguen d’Alcanar (canareus) tot remarcant que “la gent de Vinaròs va donar l’esquena a la manifestació”. Qui coneix la realitat social de Vinaròs entendrà que una afirmació semblant és pura fal·làcia: la immensa majoria de gent de Vinaròs no es manifesta per res. De fet, la manifestació contra el Castor va ser una cosa mai vista a Vinaròs, almenys en els temps moderns. Algun mitjà inclús s’atreveix afirmar que de gent de Vinaròs no n’hi havia ni deu persones. El mateix alcalde de Vinaròs, Jordi Romeu, a qui podriem considerar en este cas “el malo de la película”, segueix el mateix criteri i afirma que “Vinaròs ho té clar”, o siga, que la gent de Vinaròs vol el projecte Castor, segons ell.

Cal dir que durant la manifestació es repartiren fulls explicatius del rebuig al Castor. Una cosa que no quadra amb les declaracions de Romeu és que molta gent no sabia a què es referia el projecte Castor.

A la manifestació també hi assistiren molts integrants d’entitats polítiques i culturals de la ciutat. Sembla que Vinaròs no ho té tan clar com voldria Jordi Romeu i mitjans afins.

Per altra banda, sí que era notória la preséncia de canareus però també era significativa la quantitat de gent d’Ulldecona. D’altres pobles no ho sé perquè tampoc vaig anar demanant las credencials a tots els presents, cosa que tampoc vaig veure fer a cap informador dels que s’atreveix a parlar de xifres segons el lloc de procedència.

Total, que de demagògia al respecte n`hi ha un munt. Però la realitat, com sempre, supera qualsevol ficció. Com ja he dit, la manifestació va ser una cosa insòlita a Vinaròs. I cal agrair a tota la gent, sense distinció d’origen, la seua preséncia per a expressar lo que és un sentiment de molts: el projecte Castor és una altra bestiesa dels nostres polítics. Però esta vegada perjudicant a tot el territori del Sénia. I això ja comença a passar de mida.

TERRES DEL SÉNIA, TERRA DE NINGÚ ?

El procés que està seguint el projecte d’emmagatzematge de gas conegut com a Castor és una qüestió d’estat però també una qüestió de territori.
Per una banda veiem com des del Ministeri d’Indústria i des de l’Ajuntament de Vinaròs es dóna certificació oficial a tota la informació facilitada per la empresa promotora, ESCAL UGS. Inclús eixa mateixa empresa amenaça amb judicialitzar la Plataforma ciutadana d’oposició al projecte. Segons diuen, una instal•lació gasista d’eixes característiques no comporta cap perill ni deteriorament de l’entorn i sols representa beneficis per a tots.
Cal dir que ESCAL UGS està participada per importants i influients grups empresarials i que la majoria de mitjans de comunicació silencien, distorsionen o minimitzen les accions de protesta, quant no mantenen una actitut oficialista i de clar recolçament al projecte.
Per altra banda, des del seu inici la tramitació del projecte s’està executant de forma molt poc transparent, amb molta demagògia i amb un bon cabàs de mentires o, si voleu, de mitges mentires.
Recordem que es tracta d’un projecte publicat al BOE el 2 d’agost de 2007, en plena temporada estival. L’Ajuntament de Vinaròs en cap moment ha col•laborat facilitant informació a la Plataforma o mantenint reunions amb els Ajuntaments propers que s’han declarat contraris al projecte. L’obscurantisme d’este Ajuntament és de tal magnitud que al ple ordinari on s’aprovà el conveni municipal amb ESCAL UGS eixe punt ni tan sols constava a l’ordre del dia i s’observa com una intromissió la petició de la Plataforma per a conèixer dit conveni.
De fet, si visiteu la web de l’Ajuntament de Vinaròs veureu que la informació publicada respecte a projectes urbanístics i de qualsevol tipus és pràcticament nul•la, i això comptant que Vinaròs és una ciutat immersa en una gran quantitat d’obra pública i de PAI’s que afecten considerablement la ciutadania.

Se diria que tot un seguit de maniobres han estat orquestrades per a confondre l’opinió pública.
L’arribada del gas ciutat a Vinaròs va coincidir amb la publicació del Projecte Castor, se va organitzar un acte oficial a l’Auditori donant la benvinguda a Gas Natural i on no va faltar la exaltació de la energia gasista per part del mateix alcalde Jordi Romeu, Gas Natural va penjar banderins als carrers amb la imatge d’un gran somriure,… Igualment, començà la instal•lació del gas ciutat en altres poblacions de l’entorn, entre elles Alcanar. La gent identificava el rebuig al Castor amb el rebuig al gas ciutat, confusió potenciada per les declaracions d’alguns polítics entre els quals hi trobariem los que governen Vinaròs.
El projecte de remodelació del port de Vinaròs presentat en un principi per la Generalitat Valenciana va despertar un moviment de protesta, “Salvem lo nostre port”. El projecte ha acabat sent consensuat i acceptat per totes les parts, i amb el Castor com a suposat potenciador del nou port en construcció.
Anteriorment ja s’havia generat tota una campanya de protesta, “Salvem el nostre litoral”, pel parc eòlic marí projectat a tan sols quatre quilòmetres de la costa, arribant a superar les vint mil signatures de rebuig. Tot i així, al pla nacional de parcs eòlics marins, redactat posteriorment, Vinaròs és l’únic punt del litoral mediterrani no restringit a la seua implantació.
Ara el Ministeri d’Indústria publica la concessió a ESCAL UGS del magatzem de gas sense haver publicat la totalitat del projecte Castor i los informes preceptius. I la empresa amenaça la Plataforma amb portar-la als tribunals per propagar falsetats entre l’opinió pública.
No es reconeixen com a part afectada les localitats properes a Vinaròs, lo que implicaria que la Generalitat de Catalunya poguera intervindre en el procés. Una Generalitat comandada per un ex-ministre d’Indústria i un Ministeri d’Indústria comandat per un Joan Clos que en cap moment ha estat interlocutor amb los opositors al projecte.
Se va prometre consens i diuen els avaladors del projecte que l’han buscat. La veritat és que mai s’ha plantejat una negociació respecte a res. S’ha seguit una política de fets consumats com sembla continuarà fent-se.