EL CASTELL DE CARTES

Per a la immensa majoria de mortals la nostra societat té assegurada la pervivència pels segles dels segles. Pensar que som a punt del col•lapse és una cosa tan absurda com dir que el Sol s’apagarà demà passat. Podem creure en invasions intergal•làctiques, en aparicions de la Verge i tots els Sants, en que algun dia mos tocaran milions i milions d’euros,… i així en una infinitat de somnis alimentats pel món que ens envolta: programes televisius, noticiaris, revistes, anuncis, amics i coneguts,… Lo curiós del cas és que efectivament, som a punt del col•lapse. Col•lapse de tot el nostre sistema de vida, que sense ser-ne prou conscients, s’ha vestit entorn d’un recurs esgotable: el petroli.
El petroli i tots els seus derivats han permès que la població mundial arribe actualment als sis mil milions quatre-centes mil persones, aproximadament.
No tan sols es tracta d’un carburant, que ho és i vital per a natros, sinó que gran part dels objectes que ens envolten provenen del petroli. El petroli, l’or negre, la sang de la Terra, la sang del nostre sistema, és a punt d’arribar al seu cim de producció, si no ho ha fet ja. I les conseqüències d’això són dramàtiques, precisament perquè és una realitat amagada, que ningú s’espera i per a la qual el nostre món no està preparat.
Arribar al cim de producció vol dir començar la devallada. Això vol dir entrar en l’era del decreixement, un concepte antagònic amb la nostra societat capitalista basada en el creixement continu. I lo greu és que no hi ha alternatives al petroli. Ni al gas o al carbó, tots ells combustibles fòssils que hem anat malbaratant durant els últims dos segles sense preveure o invertir prou en alternatives enfront del seu esgotament, per altra banda tan previsible.
És per això que vivim en una ficció. Una ficció que s’esmicolarà quan el creixement ja no sigue possible. I aleshores tot el món que coneixem serà com un gran castell de cartes que esdevé no-res.
Ser-ne conscients té una ventatja: saber la veritable causa del que ja està passant al món i no deixar-nos enganyar per discursos oportunistes que tan sols portaran més sofriment i més crueltat.

De cap per avall

La cosa pinta mal, molt mal. Los inversors en borsa ja poden començar a recollir dividendos, les empreses a fer regulacions de plantilla o presentar suspensió de pagaments, los petits empresaris a buscar-se la vida com puguen, les autonomies a reclamar un nou finançament pels segles dels segles, les mestresses i mestressos de casa a buscar algun miracle per a no ser menjats pels bancs, els bancs… a confiar en un miracle per no veure convertit a res tot el sistema de capitals.
Lo que jo em pregunto és com se pot mantindre enganyada a tanta i tanta gent quan la cosa és tan evident, previsible, lògica,…
El creixement sostenible no és possible. Lo nostre sistema no pot admetre el decreixement. Per tant, el sistema mos enganya fins allà on siga possible. O siga, fins lo irremediable. I lo irremediable és molt cru. Deixar a milions i milions de persones absolutament en pilotes (tant de bo tan sols fóra això) és molt, pero que molt cru.
Demanar responsabilitats és inútil a hores d’ara. La realitat ens assalta i lo més greu és que la solució és massa dràstica. Cap governant pot plantejar clarament la qüestió. I quina és la qüestió? La qüestió és “no hi ha energia”. No hi ha energia per a continuar amb un sistema de disbauxa malbaratadora de recursos, no hi ha energia per a continuar creixent fins a quotes insostenibles per al nostre planeta, no hi ha energia per a les necessitats de mercat.
Però abans d’això el mercat mos intenta seduir amb quaranta mil històries, quaranta mil articles i quaranta mil somnis que senzillament són això, somnis. El mercat mos donarà esperances de “reactivació econòmica”. El mercat mos intentarà convèncer de “guerres justes”. El mercat sempre ha amagat les majors injustícies, violacions i depravacions inimaginables.
I una de tantes coses que ens amaga el mercat és l’escassetat de recursos.
Jo encara no he vist cap titular en prensa anunciant el cim en la producció de petroli. És clar, això és terrorisme. I el sistema s’ha declarat en “guerra contra el terrorisme”. Una guerra iniciada l’11-S del 2001, on de ser certa la teoria de la conspiració, i tots els signes hi apunten, estariem davant d’una mostra de quins són els arguments que usa el sistema per a justificar-se.