PILAPLOM, un espectacle sobre energia i sostenibilitat.

Quan l’estiu passat, fruit de la relació i implicació personal amb la Plataforma, vaig posar-me a preparar un espectacle que parlés de sostenibilitat i recursos energètics no sabia fins a quin punt em sorprendria la informació que aniria recollint per a crear l’espectacle PILAPLOM.
La xarxa d’internet és avui una eina fonamental per accedir de forma ràpida a tot tipus d’informació actualitzada sobre qualsevol tema. Això no vol dir que a internet s’hi pugue trobar tota la informació: de fet el Projecte Castor posat a exposició pública el passat 17 de setembre no hi és (o no és de lliure accés, cosa que sorprèn en l’anomenada “societat de la informació” i que denota una intenció obstaculitzadora i ocultista de determinades qüestions que són d’interés públic).
Com anava dient, per a mi internet s’ha convertint en una eina fonamental per a la creació d’espectacles. En el cas de PILAPLOM vaig poder accedir a un bon cúmul d’informació sobre l’estat actual dels recursos energètics i la sostenibilitat del nostre desenvolupament social, mediambiental i econòmic. No hi ha dubte que són temes de vital importància, grans condicionadors de la societat i dels quals se’ns acostuma a donar una informació relativa i distorsionada. Sentim a parlar molt de canvi climàtic però molt poc de la limitació de recursos naturals, sens dubte perquè el model de desenvolupament es fonamenta en el consum impulsiu i en el malbaratament desenfrenat de recursos energètics, amb una perspectiva de creixement continu i ilimitat.
Doncs bé, els recursos naturals del nostre planeta no són ilimitats i ha d’arribar un moment en que la seua disponibilitat comence a devallar. De fet, d’acord a molts informes científics ja hem començat eixe procés i l’escassetat de recursos que afronta el nostre món està portant a l’augment de tensions i conflictes internacionals. Controlar i garantir el subministrament de recursos i energia és bàsic per a mantindre l’actual model socioeconòmic.
D’entre tots els recursos necessaris n’hi ha un de fonamental: el petroli. El món que coneixem està basat en l’energia i els derivats que podem obtindre del petroli. Sense ell no podriem menjar plàtans de Canàries o beure cafè de Colòmbia, no tindriem vestits fets a la Xina o aparells electrònics de Taiwan o del Japó. El comerç i l’economia mundials depenen del petroli. Oficialment es diu que l’extracció mundial de petroli arribarà al seu màxim, conegut com “peak oil”, al 2030. Però hi ha molts científics i analistes que situen eixe moment al 2010. Les dates són relatives i de fet molts pensen que ja estem passant eixe “peak” de producció. I això què vol dir? Hi ha un documental magnífic anomenat “A Crude Awakening” (Un Cru Despertar) que vaig poder aconseguir en versió original subtitulada (recomano a tothom la seua visualització i difusió). Plasma molt bé el panorama al que ens enfrontem i el significat de sobrepassar el “peak oil”: és com estar arribant al cim d’una muntanya, veiem el cim però no sabem si al darrere tindrem un descens més o menys transitable o ens trobarem amb un gran precipici. De la mateixa manera, científics i analistes situen molt propers el “peak” del gas, el del carbó, el de l’urani,… recursos bàsics per a fer funcionar la nostra societat (qualsevol model social depen fonamentalment de la seua disponibilitat d’energia). Dins d’este debat se plantegen les anomenades “energies renovables” no tant com alternatives al consum de recursos esgotables sinó com a energies que per a la seua fabricació, instal•lació i manteniment són intrínsicament depenents d’eixos recursos.
El panorama que es planteja és bastant cru i l’esclat de la bombolla financera aguditza la situació perquè cal tindre molt en compte que els balanços negatius del món financer s’intenten externalitzar en tot allò encara no comptabilitzat en els seus llibres de comptes: recursos naturals i població que no participa en la ruleta de les finances, o el que és el mateix, més explotació i més depredació de recursos naturals i humans per a convertir-los en més diner i en més deute. Això ha anat provocant una major concentració del que entenem per riquesa, creant desequilibris cada vegada més grans entre èlits multimilionàries i ciutadania endeutada, o entre països rics i països pobres. I aquí entrem de ple en el funcionament d’una economia dissenyada sense tindre en compte tots eixos sectors extrafinancers, antidemocràtica i potenciadora de projectes que atempten contra l’interés general. Però esta relació entre economia i explotació de recursos arriba un moment que es fa absolutament insostenible per la senzilla raó que vivim en un planeta limitat.
Bombolla financera, bombolla immobiliària, bombolla de creixement ilimitat,… ¿Quantes altres bombolles hauran d’esclatar per a compendre i valorar la veritable riquesa del nostre planeta?