De màrtirs i pecats.

A Vinaròs se commemora el IV Centenari de l’Arribada de la Relíquia de Sant Sebastià amb gran fastuositat i la presència de primeres figures de l’escena internacional com Jordi Savall, Cesc Gelabert o el mateix Carles Santos. Com diu el Sr.Romeu “ens sentirem orgullosos de ser vinarossencs i vinarossenques”.
Tant de bo puguéssem estar igual d’orgullosos dels nostres representants polítics. Sí, perquè tot este desplegament de mitjans, recursos i energies per a mi té un sentit molt clar: els nostres polítics volen redimir els seus quantiosos pecats i regraciar-se amb les instàncies celestials. És el que tenen els catòlics: tals pecats, tants Parenostres i tants Avemaries.
Tan sols cal seguir un poc els camins per on discorre la vida política a Vinaròs per adonar-se’n que els nostres polítics continuament informen (o des-informen) de qüestions que no s’ajusten per a res a la realitat. Si tinguéssen un nas com el de Pinotxo sens dubte no faltaria matèria prima per a tota la indústria del moble.
Així, després de convertir Vinaròs en una ciutat caòtica amb la des-ordenació urbanística, amb greus deficiències d’equipaments i amb un manteniment lamentable en la neteja, conservació i millora de tota la qüestió pública, ara l’Ajuntament de Vinaròs hipoteca el futur de tot el territori donant via lliure al projecte Castor. Mentre, es continuen dilapidant recursos públics en “focs d’artifici” amb fort contingut populista però que ben poca cosa aporten a la convivència futura de la ciutat.
I amb la que està caient no tan sols necessitarem el suport de Sant Sebastià i de Sant ESCAL UGS sinó també, i sobretot, el de la Misericòrdia i el de tots els sants i santes haguts i per haver.
Entre les habituals mentides i demagògies dels partits que governen a Vinaròs (PSPV i PVI) vull remarcar un manifest que fa cosa d’un any signaven conjuntament amb altres entitats cíviques on s’acaba dient: “Estem en un estat democràtic que defensa el pensar i opinar lliurement i que està totalment en contra de posicionaments dictatorials i defensors de la repressió d’aquesta llibertat d’expressió i opinió defensats per la Constitució.”
Paraules “políticament correctes” (tot i que amb un redactat sospitós) que tampoc s’ajusten a la realitat de la nostra dinàmica local. Però d’això, en tot cas, en parlaré en un pròxim article.