L’Estat del Deute.

Sento parlar a Evaristo Martí, alcalde de Rossell. Una intervenció molt lloable. Parla dels projectes a Rossell dins del conegut com Plan Zapatero de dinamització local: renovació de l’enllumenat públic i millores en el clavegueram. Són sens dubte projectes bàsics per a la població. Segons comenta Evaristo Martí, es millorarà la il•luminació de Rossell i pot arribar-se a un estalvi energètic d’un 40 o 50%. Eixa és la clau, invertir per a estalviar: el municipi de Rossell pot estaviar-se un 40 o 50% de la factura energètica.
Diria que la gent de Rossell és afortunada de tindre l’alcalde que tenen: Martí vol i busca millorar el dia a dia de la gent de Rossell, amb una corporació municipal que sembla treballar sense les demagògies i picabaralles que trobem en altres localitats i que no aporten res a la millora de la vida ciutadana.
Martí també diu alegrar-se pel Plan E del govern espanyol i pel conegut com Pla Camps d’inversions de la Generalitat Valenciana als municipis. És el que vol qualsevol alcalde: que arriben diners al seu poble. Però….
Escoltem al president de l’Associació Espanyola de Banca dir que “l’economia espanyola és una de les més endeutades del món”. No cal ser economista per entendre que això no pot portar res de bo. L’augment de la despesa pública comporta més dependència del finançament exterior, més deute de l’estat.
Es dibuixa un futur on l’estat no podrà endeutar-se més perquè ja no tindrà crèdit. O el que és el mateix: no podrà pagar els crèdits ja concedits. Això passa a qualsevol família: si no pots pagar et fan fóra de casa. Però en clau estatal la cosa no es ben bé així: si no pots pagar has de complir amb un pla de reajustament econòmic marcat per organismes internacionals, és el que s’anomena un “rescat”. Segons el manual això vol dir una reducció radical de la despesa pública. O siga, congelació salarial del funcionariat i privatitzacions de serveis fins ara estatals.
Això haurien de tindreu clar tots els/les que es dediquen a la política: són nocions bàsiques del sistema econòmic capitalista. Però d’això no se’n parla. ¿I perquè no se’n parla si és quelcom important? ¿Per a guanyar temps? ¿Perquè no es troba alternativa?
Mentre, cal invertir en projectes que, com el de Rossell, representen un estalvi per al municipi. És clar que per això cal tindre alguna perspectiva de futur prou realista. I això és el que hauria de ser la política a tots els nivells: anticipar-se a les qüestions que poden anar sorgint. Malauradament els aparells polítics han fet de molts governants uns grans depredadors de recursos. Poc estalvi i molts deutes per pagar.